El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.
A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.
Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.
El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.
La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.
