Cal Sant
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt arquitectònic està format per dues edificacions adossades. El volum principal presenta una planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i golfes, i una coberta a dues aigües. L’annex, també de planta rectangular, compta amb dues plantes i una coberta a dues aigües, seguint la mateixa línia formal i constructiva del cos principal. El conjunt s’implanta sobre un terreny de topografia lleugerament variable: als sectors sud i est, se situa al mateix nivell que el camí d’accés, mentre que als sectors nord i oest, l’augment del nivell del sòl fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada, adaptant-se al desnivell natural del terreny. El seu accés és a través de la carretera de l'ajuntament a Cal Gorra de Baix amb un trencall de carretera asfaltada i en bon estat de conservació.
Història
Cal Sant és emplaçada en un petit replà entre boscos i feixes, Cal Sant ha estat, des de la seva fundació, una masia vinculada a l’agricultura de subsistència, la ramaderia i l’aprofitament forestal, com la majoria d’habitatges dispersos del municipi. Els orígens de Cal Sant es poden situar entre els segles XVII i XVIII, en un moment en què el creixement de la població rural i la pressió sobre les terres de conreu van portar a ocupar espais de mitja i alta muntanya. La construcció inicial era molt probablement una edificació de planta rectangular amb dues crugies, coberta a dues aigües i murs de pedra irregular units amb morter de calç. Aquesta primera fase constructiva, senzilla però funcional, es destinava a acollir una família pagesa i els espais necessaris per a la vida agrícola: estables, magatzem, menjador i cambres. Amb el pas del temps, especialment durant el segle XIX, la masia va experimentar una ampliació progressiva per adaptar-se a les necessitats creixents de producció i habitatge. S’hi van afegir annexos agrícoles com pallisses, corrals, cups o espais per guardar eines i gra. La planta superior es consolidà com a zona d’habitatge, amb una millor compartimentació dels espais i elements com la llar de foc central, finestres més grans i l’ús puntual de cairons i fusta treballada, que indiquen una certa millora en les condicions de vida. Ja entrat el segle XX, i especialment després de la Guerra Civil, Cal Sant començà un procés de regressió. L’abandonament del camp, la pèrdua de relleu familiar i la modernització del sector agrari van afectar greument l’activitat de la masia. En algunes èpoques, es mantingué com a residència temporal o com a espai per al bestiar, però la major part dels espais quedaren en desús i l’edifici inicià una fase de degradació parcial. A nivell documental la masia que apareix documentada a l'amillarament de l'any 1862 com a Cal Sant i es trobava ajuntada amb una altra casa anomenada Cal Martí amb dues peces de riquesa rústica. Hi ha una ortofoto de l'any 1956 i actualment es troba en abandonament i estat de ruïna.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
