Cal Sant

Balsareny

La família Sant estava vinculada amb el mas Sala (situat on ara hi ha l’Ajuntament). Era una de les principals propietàries de bona part de les terres del nucli urbà. Els Sala tenien una relació familiar amb el llinatge dels De Martín (barons de Balsareny des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX). Això podria explicar perquè la casa Sala era coneguda popularment com a Casa Martí.

La casa de la Plaça número 1 fou construïda de nou a principis de segle XX, amb un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va aixecar el 1915; segons la fitxa de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) el 1925. En un principi s’anomenava ca la Viuda Sala perquè hi vivia Carme Dachs Guixé, vídua de Tomàs Sala Claret, que era farmacèutic i vivia a l’antic mas Sala; és a dir, a la casa del costat. Tomàs Sala fou alcalde de Balsareny entre 1883 i 1887.

Carme Dachs no tenia fills i es va afillar Antònia Rimbau Dencàs, una parenta seva filla del farmacèutic Antoni Rimbau Gallifa i de Dolors Dencàs. Antònia Rimbau es va casar amb Josep Sant Rabeya, que abans vivia a la casa coneguda com cal Sant, al carrer Jacint Verdaguer, 9. Llavors aquesta casa es va anomenar “cal Sant de la Plaça”, per distingir-la de l’altra. Primer el matrimoni vivia a la planta baixa. A la mort de Carme Dachs, a començaments dels anys 1950, es van traslladar al pis de dalt.

Als baixos de la casa hi havia hagut la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy), que abans havia estat a l’altra banda de la plaça, a cal Devesa, i després es va traslladar al número 1 del carrer Verdaguer (ca la Pilarica). Després, quan al costat va plegar la farmàcia d’Antoni Rimbau, hi va haver la farmàcia de cal Sala. Cap als anys 1950 hi va haver la Cooperativa de consum per als treballadors de la fàbrica tèxtil de can Viñas. Quan el 1964 aquesta empresa va fer fallida l’economat esdevingué una cooperativa oberta a qui volgués fer-se’n soci. El 1993 va tancar.