Cal Sabaté
Vallbona d'Anoia

    Anoia
    Carrer Major, 2. Nucli urbà
    289

    Coordenades:

    41.51822
    1.70516
    391958
    4597096
    Número de fitxa
    08292 - 4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Façana posterior ha perdut part de l'arrebossat.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 6080
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    2173014CF9927S0001PG
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    Cal Sabaté és un edifici possiblement d'origen medieval, situat a l'inici del carrer Major. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'obren dos balcons emmarcats amb peces d'obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l'extrem de migjorn s'obra una finestra amb arc d mig punt emmarcada també amb peces d'obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu. La fornícula està feta amb pedra de turo i emmarcada amb un esgrafiat amb motius florals. A l'alçada de les golfes hi ha una obertura, actualment tapiada, d'arc rebaixat.
    A la façana de tramuntada, a l'alçada del primer pis, s'hi obra una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra de turo. La façana de ponent, té una porta d'arc rebaixat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra de turo a nivell del primer pis i una petita obertura, tipus espitllera a l'alçada de les golfes. Posteriorment, aquesta façana s'hi adossà un cos annexa amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb peces d'obra ceràmica amb la coberta a una vessant.
    Les façanes estan revestides amb morter de calç amb les cantonades són de carreus de turo ben escairats. Al costat del portal hi ha un contrafort construït amb pedra de turo ben escairada i arrebossat.

    La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

    Cal Sabaté, l'any 1514 era propietat de Bartomeu Sabater, que habitava a Sant Jaume de Sesoliveres, va arrendar la finca i els terrenys a Andreu Ortal i Gabriel Badorc. A finals del segle XVI n'era propietat Nicolau Sabater, pagès de Sant Jaume de Sesoliveres, qui va deixar les seves propietats al seu fill Melcior. Al llarg d'aquest segle, Cal Sabater ha estat sotmès a reiterades reformes com deixava ben clar Mossèn Joan Avinyó a inicis del segle XX quan afirmava que "La casa de Can Sabater reformada y modernisada encara subsisteix a Vallbona".
    Tomàs Sabater i Mora, nascut el 1620 va continuar amb aquest patrimoni familiar després de la mort del seu pare. Tomàs es va casar amb Margarida Valls. La següent generació de Cal Sabater va estar encapçalada per Josep Sabater i Valls, nascut el 1676.
    L'any 1658 Isidre Sabater va ocupar la Rectoria de Vallbona i Cabrera fins a la seva mort, l'any 1687.
    La família Sabater van anar acumulant un notable patrimoni. Durant l'expansió
    vitivinícola del segles XVII i XVIII van realitzar freqüents cessions de terres per plantar vinya. L'actitud dels propietaris de Cal Sabater es va anar convertint en creixement rendista.
    Antoni Sabater Tarafa casat amb Eulàlia Ferrer va fer hereu seu en el seu testament de 1840 al seu nét Josep Sabater Giró, nascut el 1817. Josep Sabater Giró es va casar amb Josefa Mora Jorba. Segons el padró de 1880, el matrimoni Sabater Mora vivia a Cal Sabater junt a quatre dels seus fills. En l'actualitat, el propietari és Ramon Sisquella Company.

    AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona.
    AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.
    AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada.
    SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.