Cal Ros (antiga Església de Sant Martí )

Carme

Amagades dins l'habitatge d'una finca deshabitada (només s'utilitza en part com a magatzem agrícola) es conserven les restes de l'estructura d'una església medieval, que exercia funcions parroquials abans de la construcció de la nova església de Carme, que des que es té constància documental ha estat sota l'advocació de Sant Martí.
La casa, que reaprofita murs més antics fets amb carreuats de diferents mides, està bastida amb maçoneria. Presenta els murs en mal estat, amb afegits a base de materials constructius moderns i contemporanis (totxos, uralites, ciment, etc.). Conserva una portalada rectangular, adovellada, a la façana oest, a peu de camí, gairebé colmatada, el que indicaria que la cota original del camí seria molt més baixa, i que s'hauria produit una important aportació de terres amb el pas dels anys. Aquesta portalada està emmarcada per dovelles blocs de pedra travertínica de la zona. Carreus de pedra del mateix tipus reforcen la cantonada oest de la masia. El cos de la casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i en els annexos afegits s'hi observa la utilització d'un aparell reaprofitat que sembla el típic carreuat rectangular de les obres romàniques. A aquest cos principal s'hi afegeix un cos a la banda sud que té la teulada a una vessant, orientada al nord. Aquest cos escapça la portalada rectangular abans mencionada, i un dels murs d'aquest cos reaprofita el carreuat de tipus romànic. La façana sud té una porta d'arc rebaixat i dos balcons amb balustrada.
A l'est i nord del conjunt, sengles murs de pedra, d'aspecte i factura antics, tanquen el pati de la casa. Acava de tancar aquest pati una nau agrícola molt moderna, sense sostre, on s'hi custodia maquinària agrícola. La base del mur nord d'aquesta nau és una de les parets de pedra antiga. La paret est de la nau també sembla reaprofitar fragments de parets antigues.
L'església,conserva una nau central rectangular i clars indicis de dues naus laterals, deduïbles per uns arcs conservats que farien de separació entre aquestes naus. L'edifici té l'eix longitudinal est-oest i una portalada de mig punt a la façana est (on canònicament hi hauria d'haver l'absis). Cap als anys 60 del segle XX l'actual propietari, Sr. Miquel Catassús, després d'unes fortes plujes, afirma haver vist els fonaments d'una estructura semicircular a peu del camí que circula per la façana oest de l'església. Aquesta estrcutura bé podria ser l'absis de l'església tot i que l'oest no és l'orientació més feqüent per als absis medievals.
Pels voltants de Cal Ros es troben fragments de ceràmica de clara factura medieval, de cocció reductora i superfície lleugerament oxidada (tipus sandwich), amb desgreixant molt visible de quars i altres materials poc apreciables; la pasta és molt porosa. Aquests indicis superficials, juntament amb la constatació de que dins de la casa actual existeixen punts on es conserva sediment arqueològic, considerem que el lloc és també jaciment arqueològic, i com a tal custodia informació bàsica de la història de Carme. Per exemple, al seu subsòl s'hi troba el cementiri parroquial que va funcionar des de l'Edat Mitjana i fins 1748: qualsevol aproximació, per exemple, a la demografia antiga del lloc passa per aquest jaciment.