Cal Roca
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit.
Deshabitada.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. L' Estany.