Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde.
Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa.
Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX)
