Cal Ramon Comajuncosas
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici cantoner d'estil eclèctic i amb pati tancat amb tanca de maons i ferro, a la façana principal, situat a un extrem de la plaça del Pi. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis amb un balcó que pràcticament ocupa tota l'amplada de la casa. El pati queda a peu de carrer i per accedir a la casa es pugen uns graons. La façana és de distribució simètrica, amb tres sortides al balcó del pis, les escales i la porta amb voladís al centre i dues finestres grans amb reixa a banda i banda de la planta baixa. La coberta és de doble vessant amb la crestallera en paral·lel al carrer.
La cornisa presenta un capçal on sembla que hi hagi escrit "1938", tot i que la datació de la casa és de 1903. Així mateix, hi diu en una de les columnes d'entrada al pati, mentre que a l'altra hi anuncia la propietat: "Ramon Comajuncosa".
Història
La casa de Ramon Comajuncosa data de l'any 1903.
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.
El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.
El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2004). "Un carrer amb molta història". Programa Festa Major 2004, pp. 74-75.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
