Es tracta d'un dels indrets del terme documentats des de més antic. Al segle X Ennegó, prevere del castell de Guardiola, va fer donació al monestir de Sant Benet de Bages de l'alou situat en aquest lloc (entre la riera de Cornet i Gallcanta), el qual es composava per cases, corrals, hort i un molí amb la seva resclosa, entre d'altres elements. L'estat actual de la zona entorn de la riera, poblada per una espessa vegetació, fa molt difícil explorar-la per tal d'identificar possibles vestigis d'aquest molí, del qual no en coneixem cap vestigi material. A l'entorn del segle XIII el mas era conegut amb el nom de Saliente, Salent o Salt. El 1279 hi residia Berenguer Calvet, que sol·licità un préstec a Jucefo Baroni, jueu de Manresa. El 1256 Bernat i Sància, de la família Guardiola, van vendre al prior del monestir de Montserrat diversos masos, així com els drets de què gaudien sobre el mas Salt. També Guillem de Guardiola va lliurar al monestir la propietat del mas (CAPDEVILA, 2006: 78). Una mica més endavant, referent als anys 1315 i 1317, J. CAPDEVILA (2006: 72) aporta més dades sobre el mas, les quals són una mica contradictòries ja que s'hi entrecreuen diferents propietaris i senyors: Pere de Rocha, Bernat Calvet o Guillem Antic de Turri. No coneixem notícies més recents d'aquest mas. A jutjar per l'estat de les ruïnes, però, devia continuar almenys fins al segle XIX. La tina conservada podria ser d'aquesta època.
