Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, apareix esmentat en un pergamí de l'any 1259 de l'Arxiu del Prat de Cornet, amb la denominació llatinitzada de Poncis. Llavors l'hereu era un tal Pere i el mas pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 el mas és denominat Pons de Comadoms, i l'hereu és llavors Pere Pons. Posseïa altres masos secundaris o terres d'altres masos: Puigdot (que es trobava al nord de cal Pons), Quatre terres i Tres terres. Més tard, cal Pons fou absorvit pels grans propietaris del Soler de Lloberes, que així aconseguien unificar dos masos veïns, ja que el de Salomons feia temps que formava part d'aquesta heretat. Així, segons el Registre de la Riquesa de 1883, cal Pons és una de les tres masoveries del Soler de Lloberes, juntament amb Salomons i Sant Jordi. En aquest registre s'especifica que les terres de cal Pons abastaven una superfície de 25,49 ha, conreades sense la participació de parcers. En canvi, el mas veí de Salomons només tenia 4 ha.
A la dècada de 1930 el propietari era Josep Vilarmau Moratones i vivia a Manresa. El seu hereu fou Joan Vilarmau Coll, i els fills d'aquest Josep i Rosa Vilarmau Vila. En aquesta època cal Pons era habitat per masovers. Entorn de 1959 s'hi van instal·lar els Ferrer, l'actual família de masovers. Ramon Ferrer Vilanova era pastor de cal Roca, de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles, i venia sovint a pasturar els ramats per aquestes terres. Interessat en trobar una casa que oferís més facilitats perquè la seva filla pogués anar a l'escola, va fer tractes amb Josep Vilarmau per entrar com a masover. La seva filla, M. Carme Ferrer Capdevila, i el seu marit continuen de masovers a cal Pons i encara tenen ramats.
