L'habitatge ocupa una part, aproximadament el 50%, d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes, coberta de dos aiguavessos i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre al SE. Dels dos habitatges els que ens ocupa se situa a l'extrem NE. La seva façana presenta una disposició de les obertures asimètrica, essent totes elles allindades. A la planta primera hi trobem un balcó amb barana de ferro que alterna barres rectes i hel·licoïdals amb formes arrodonides als extrems. L'interès de l'edifici radica en el seu conjunt, essent un bon exponent d'arquitectura popular. Les parets mestres, de tàpia, assoleixen el metre de gruix. No tenim gaires elements per situar cronològicament la seva construcció, si bé és clar que no ens trobem davant del tipus de mas de Font-rubí bastit entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX. És per aquest motiu que situem la seva cronologia inicial dins de la primera meitat del segle XIX.
L'edifici compta amb diversos anneses propers que no presenten un especial interès arquitectrònic.
