Casa d'estil popular i planta rectangular amb coberta de teula àrab de dos aiguavessos. El carener és paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia (SE). L'habitatge compta amb planta baixa i planta pis. Les obertures de la façana principal, totes allindades, estan disposades simètricament, si bé hi ha dues finestres a l'extrem meridional de la façana que no trobem a l'extrem oposat. Possiblement aquest fet sigui producte d'una ampliació antiga, atès que l'estil es manté invariable en tota la façana. L'obertura que se situa sobre la porta principal és un balcó, amb barana de ferro amb eixamplament de la seva part inferior en tot el perímetre que tanca. La decoració d'aquesta barana està formada per barres helicoïdals i aplics en forma de flor. Les tres finestres que se situen a la planta baixa tenen reixes que comparteixen la mateixa decoració i que també s'obren cap a l'exterior en la seva part baixa. A l'extrem septentrional de l'edifici hi ha un annex també de dues plantes que compta amb una porta i una finestra d'obra vista amb arcs carpanells, a nivell de planta baixa, mentre que a la planta pis s'obre una mena de galeria amb sis finestres allindades. Segons el propietari l'origen de l'edifici s'ha de situar entre finals del segle XIX i principis del segle XX, mentre que l'annex esmentat és obra de 1916.
