La casa va ser construïda per un membre de la família Junyent a l'època de l'ocupació francesa, a principis del segle XIX. Segons informació oral, d'aquí ve el nom de la casa, ja que s'hagué de construir per força pel fet de no poder disposar de la pròpia (cal Junyent). Molins (2020:145) matisa la interpretacio: diu que la caseta ja existia i durant una guerra (una carlinada?) s'hi van amagar per força.
Era un casa de pagés o de parcer pertanyent al gran Mas del Junyent, que sabem que al 1858 ja existia. Llavors hi vivia la vídua Agnes Noguera i les seves filles. En el padró de 1868 hi figura com a cap de casa Josep Farré Vilaseca. La casa va quedar uns anys buida, fins que l'hereu del Junyent la va donar a un dels seus fills. Segons el testament de l'amo de El Junyent, Francesc Junyent Dalmau, fet el 1917, després de ratificar l'herència de El Junyent al primogènit Indaleci, va disposar que al fill Francesc se li havia de donar la caseta on vivia, amb dues
quarteres de terra i l'hort, més dues vinyes, que havien de pagar anualitats al Junyent.
Segons una relació de cases de 1920, hi consta que a cal Per Força s'hi estava Francesc Ju -
nyent Parcerisas amb la seva dona Enrica Munt Lladó i els seus fills. Francesc Junyent Malagarriga va comprar al seu oncle la caseta i les altres propietats esmentades, a l'entorn de 1936. Llavors en Francesc o era mort o havia marxat.
La casa no va ser novament habitada, segos Molins (2020:146) però té senyals d'haver estat ocupada fins a finals del segle XX.
