Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construïda en parament irregular i arrebossada en ciment pintat de color blanc, actualment en mal estat. Consta de planta baixa i primer pis. Antigament la casa es trobava orientada a llevant, on tenia la façana principal. Aquesta façana donava a una petita placeta pública, que avui dia es troba tancada i convertida en un pati interior de cases. Degut a aquest motiu, la façana principal de la casa actualment es troba orientada a ponent. És a dir, s'accedeix a través del que era l'antic pati del darrera de la casa. Es tracta d'un espai envoltat per un mur perimetral que el tanca creant un pati de terra de grans proporcions, entorn al qual s'han afegit diversos coberts i planta baixa i planta baixa i primer pis, destinats a feines agrícoles i a coberts per maquinària i magatzems. L'accés es realitza a través d'un portal tancat amb una porta de fusta de dues fulles i cobert per un petit teuladet. L'actual façana principal es troba sense arrebossar i s'obre amb una porta rectangular arquitrabada de grans proporcions, a la qual s'accedeix després d'un seguit de graons. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars. Interiorment la casa no ha patit reformes ,almenys des de principis del segle XX, conservant l'aspecte original d'una casa de finals del segle XIX i principis del segle XX. El paviment és fet en rajola cuita disposada a trencajunt, i es conserva l'embigat original de la casa. Fins fa pocs anys encara es conserva un antic foc de rotllo a la cuina. Encara es fa servir la comuna, no disposant de WC.
Caldria comprovar si la casa conserva o no elements arquitectònics antics. Malgrat tot, el seu valor com a patrimoni cultural, prové més de la seva antiguitat històrica i de ser un exemple de casa del segle XIX que no ha patit modificacions, que de la seva categoria arquitectònica.
Es conserven alguns estris relacionats amb feines agrícoles i el cultiu de la vinya:
-tres botes de 1.200 litres cadascuna molt malmeses
-1 premsa de vi
-3 cups grans
Totes les eines agrícoles antigues van ser venudes.
La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga
Història
Els orígens de la casa de Cal Musons es poden trobar segurament als segles XVII i XVIII. Es tracta d'una casa que ja va néixer com a casa urbana ubicada al nucli urbà del Barri de Bellver, i destinada a fins agrícoles. Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Musons, actual resident de la casa, aquesta era coneguda fins a mitjans del segle XIX com a Cal Temporal. En aquest període la casa ja era habitada per masovers, ja que els amos eren residents a Vilanova i la Geltrú. En aquests anys va ser venuda al Srs. Bruguera, passant els antics propietaris a viure en l'actual casa de Cal Temporal. LA casa va passar a ser anomenada Cal Bruguera, malgrat que no sabem si els originals propietaris van residir mai a la casa o no. Des de principis del segle XX hi resideix la família Musons com a masovers, sent el primer de tots l'avi de l'actual sr. Josep Musons. Actualment la casa continua sent propietat dels srs. Bruguera i el Sr. Josep Musons continua sent el masover. Malgrat tot, la casa ha perdut l'antic gentilici dels propietaris, i es coneguda per tothom com Cal Musons. Per l'estat d'abandonament de la casa, és molt possible que sigui cert que no s'han fet reformes des de principis del segle XX. Almenys l'actual masover no en recorda cap ni té la informació que des del temps del seu avi se'n hagin fet. No s'ha pogut accedir personalment per comprovar amb quins elements arquitectònics antics es compta, però sabem que l'antiga façana principal va caure fa uns anys i es troba derruïda.
Bibliografia
AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251.
CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.
IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca
LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.
PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals.
RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca
