Cal Mestre de Vallcàrquera
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Vall de Vallcàrquera
    Emplaçament
    Pista de Sant Pere de Vallcàrquera. Al costat de la Rectoria.

    Coordenades:

    41.72622
    2.29143
    441067
    4619622
    Número de fitxa
    08134-196
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00042
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals). A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries, actualment de caràcter residual.

    Mas lligat al procés d'ocupació de la Vall de Vallcàrquera, situat en un entorn privilegiat al costat de l'antiga Rectoria. Tot i que el seu topònim no apareix documentat en els diversos fogatges que fan esment a les parròquies del Vallès Oriental dels segles XV i XVI és possible que aquest ja fos erigit amb el nom d'uns altres propietaris. El topònim actual de cal Mestre fa pensar en que aquest edifici a més de ser el nucli d'una petita explotació rural havia estat el lloc on s'hostatjava i habitava el mestre de vessant educativa o associat a un manescal. Aquesta petita explotació agrícola- ramadera tindrà una evolució paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten a l'època moderna avançada. Aquest va patir una reforma important ja en època moderna, cap el segle XVI, i una altra a mitjan de segle XX, moment en què es van arrebossar totes les façanes. Actualment és habitatge i masoveria.

    OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.