Cal Massana
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt està format per diverses edificacions, entre les quals destaca l’edifici principal, de planta quadrada, amb dues plantes i golfes, i coberta a dues aigües. A la seva façana de llevant s’hi adossa un cos secundari de dues plantes d’alçària, integrat formalment en el volum original. La resta de construccions, disposades de manera aïllada, corresponen a coberts i magatzems auxiliars de caràcter funcional. Entre aquests volums, cal remarcar un annex situat en un nivell superior del terreny, de planta quadrada, una sola alçada i coberta a una aigua, que destaca per la seva implantació elevada. A la façana sud d’aquest annex s’hi ha adherit un cos menor actualment destinat a galliner, de tipologia senzilla i ús complementari. El conjunt s’ubica dins l’entorn urbà de Fígols, just davant de l’església romànica de Santa Cecília, en un espai de gran valor històric i paisatgístic. L’àrea presenta la presència de hàbitats d’interès comunitari, fet que reforça el valor ambiental i patrimonial de l’entorn immediat.
Història
La masia de la Massana, situada dins el terme municipal de Fígols, és una de les antigues explotacions rurals que formen part del paisatge històric i agrari del Berguedà. Documentada ja al segle XIX, la casa apareix registrada amb el nom de Masana l’any 1862 al llibre d’Amillaraments de Fígols, una font fiscal que recollia les propietats rústiques i urbanes del municipi. Segons aquesta documentació, la finca comptava amb dues peces de riquesa rústica i estava associada a l’activitat ramadera, fet que confirma la seva funció com a mas productiu, destinat tant al conreu com a l’aprofitament de pastures i la cria de bestiar. Aquest doble ús –agrícola i ramader– era característic de moltes masies del territori, especialment en zones de muntanya com Fígols, on l’economia es basava en l’equilibri entre el treball de la terra i l’explotació del medi natural. Tot i que no es disposa de documentació anterior, el topònim i l’estructura tradicional de la casa fan pensar en uns orígens anteriors al segle XIX, amb reformes o transformacions al llarg del temps. Com moltes altres masies de la zona, la Massana probablement va tenir un paper central en la gestió del territori immediat, articulant camps de conreu, zones de bosc i espais de pastura comunal.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
