Cal Marcelino de Cal Cerdà

Font-rubí

Mas format per diversos edificis i annexos. L'habitatge original és de planta rectangular amb coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia (SE). Pel costat SO té una torre de planta quadrada que sobresurt del cos principal de l'edifici i a la part central de la coberta, descentrada en direcció NE, una torratxa, també de planta quadrada, amb dues finestres amb arc de mig punt per cara i terrat pla.
L'habitatge consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té les obertures, totes ressaltades amb maó vist i amb arc escarser, distribuïdes simètricament. A la planta primera hi trobem balcons ampitadors amb les baranes de ferro colat profussament decorades. Per sobre la segona planta ja hi trobem una cornisa decorada amb maons disposats verticalment i horitzontalment. La façana està rematada mitjançant un coronament horitzontal força simple amb un petit frontó a la part central.
Pel costat de migdia s'adossa a l'edifici principal un baluard molt allargassat que alhora tanca aquell costat del pati deixant un pas a la seva part central. Aquest annex presenta idèntiques característiques constructives i decoratives que la façana principal de l'immoble, d'aires eclèctics.
A la part posterior de l'edifici s'observen algunes finestres de pedra treballada que ens remeten a una cronologia força antiga. Tot apunta que la reforma noucentista revestí externament un mas d'origen molt més antic, associat a la malauradament esfondradà fa pocs anys església romànica de Sant Vicenç de Morrocurt. En aquest sentit, probablement la torre situada en un dels angles de l'edifici, tot i estar actualment "emmascarada" per la reforma eclecticista, podria tenir un origen antic. La citada torre es troba comunicada amb l'església de Sant Vicenç per un pas elevat sustentat sobre una volta de maó a la catalana.
La data de la reforma en estil eclèctic del mas figura a la part alta de la reixa principal: 1888.