Mas deshabitat. Es fa difícil fer-ne una descripció, d'una banda, com a conseqüència de la perillositat que suposa acostar-se en excés a lmmoble i, de l'altra banda, per la presència de vegetació que ha envait la zona.
Pel que fa a la cronologia del mas, pensem que la part original pot remuntar-se, tranquil·lament, al segle XVIII, mentre que la majoria d'edificis annexos de tàpia els situem ja, del segle XIX.
Tot sembla indicar que el cos original, de planta rectangular, és el que se situa a l'extrem SO del complex d'edificis. Es diferencia externament de la resta dels edificis perquè els seus paraments estan construïts amb còdols i pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Una altra part adossada a aquest cos inicial pel costat SE, presenta una façana on és visible una galeria d'arcades que, posteriorment, fou reconvertida a finestres allindades. Aquest cos encara conserva el parament descrit per al cos que considerem inicial.
Adossant-se a aquest conjunt original, trobem diversos cossos que tenen com a nexe d'unió un parament construït amb un tipus de tàpia on són molt evidents els maons disposats a intervals regulars i de forma horitzontal en els respectius mòduls. Aquest tipus de parament pensem que s'imposà especialment a partir del segle XIX.
Entre els diversos edificis annexos del complex s'hi podem observar cubs de vi, embarrats i d'altres elements relacionats amb la producció del vi.
