Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XII; concretament s'esmenta en un pergamí de l'Arxiu de Prat del Cornet de l'any 1140 amb el nom llatinitzat de Menalventos. Aquest any l'hereu era un tal Ramon, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, Manalvens havia absorvit el mas de cal Sastre (situat prop de cal Pons i avui desaparegut) i tenia terres de Tresserra mitjana i "Quatre Terres". El propietari era Jaume Manolvents.
Per documentació conservada a l'arxiu de l'antic mas Prat sabem que a principis del segle XIX hi va haver un enllaç matrimonial entre pubilla i hereu dels masos Prat i Manalvens. Concretament, l'any 1816 el propietari era Jaume Prat (fill de Joan Prat i de Maria Prat) es casà amb Antònia Soler de Lloberes. La salut de Jaume era precària i, segons consta en informes, no va fer el servei militar per aquest motiu. Va morir el 1826 sense haver tingut fills. Una mica abans, el 1820, hi havia hagut un casament entre la germana de Jaume, (Rosa Prat Torroella) i l'hereu de Manalvens (Jaume Manalvens Genescar). Arran de la mort del propietari del Prat l'heretat va acabar passant a la seva germana. Des d'aleshores els propietaris van portar el cognom de Menalvens i, en un procés gradual, van acabar residint al Prat, mentre que a Menalvens hi van quedar masovers. Segons dades del Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres de Manalvens abastaven 60,22 ha. La casa va estar habitada per masovers fins els anys 1930 aproximadament.
