Habitatge d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes i, seguint l'esquema habitual en les edificacions cohetànies de la zona, la disposició de les obertures s'articula en base a tres eixos verticals. Totes les obertures són allindades excepte l'accés a l'habitatge, que compta amb arc escarser i muntants de maó, i la petita finestra que correspon a les golfes, també amb arc escarser. A la part superior de la façana s'endevinen les restes del que havia estat un rellotge de sol, avui perdut i ja sense l'estil. El propietari desconeix la data de construcció assegurant, simplement, que "és molt antiga". Atenent a les seves característiques constructives, pensem que és una construcció de la segona meitat del segle XIX.
