La primera menció documental de Cal Llengot és al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. El 1851 les terres on actualment s’edifica Cal Llengot eren propietat de l’amo del mas Puig, el qual les cedeix al seu germà (Simon Canudes Puig i Muntanyà) l’any 1851 i aquest a la seva muller l’any 1855. El 1857 les terres són venudes perpètuament i sense esperança de recobrar als germans Soler i Casals naturals de Vilada, els quals hi construiran una casa anomenada vulgarment com a Cal Teresa. L'any 1871 les terres i la masoveria edificada són venudes perpètuament i sense esperança de ser recobrada al regent de l’església parroquial de Sant Martí de Capolat com a laica i privada persona a Pau Canudes i Canudes, natural de Casserres. La masoveria serà de Pau Canudes i Canudes fins el 1888, quan la ven perpètuament a Ramon Badia i Serra però li arrenda.
L’anàlisi de l’edifici abans de la rehabilitació com a casa rural senyalava 3 moments constructius, un dels segles XVIII-XIX, on la casa presentaria una planta gairebé quadrada amb la façana orientada al sud-est, un el segle XIX, quan s'annexa a l'oest un primer afegit que ocupa tota la llargada i l’alçada de la casa originària; i un altre el segle XX, quan s’amplia un altre annex al mur nord.
Avui dia, aquest edifici ha estat transformat en caseta de turisme rural.
