Casa rural típica de l'obra popular catalana de mitjans del s. XX. L'edifici consta de tres plantes, amb dues cares exteriors. Els murs estan construïts amb carreus de pedra de mida mitjana i gran, de factura irregular, amb arrebossat exterior de color blanc. Les finestres que dónen llum a l'interior de l'immoble són de diferents mides, i destaquen les de la planta superior, coronades amb arc de mig punt i emmarcades amb una revora de maons. Una petita obertura situada al costat de porta d'entrada a la casa deixa entreveure l'existència d'un celler. La sobrietat de l'edifici, amb absència total de decoració, fa que l'element més remarcable sigui la seva portalada, flanquejada per carreus de pedra ben escairats i formada per un arc de mig punt. A la dovella central de l'arc ressalta un medalló de pedra on hi figura la data de construcció de la casa, 1949. També cal destacar l'existència d'una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, feta amb majòlica i integrada dins el mur de façana.
