Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet.
A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda.
Pel que fa a cal Pep Gras i cal Joan, tal com indiquen les inscripcions de les llindes foren construïdes per dos germans: Josep i Joan Gras l'any 1881. Es tracta de la construcció més recent del raval i situada a la part alta, on hi havia menys aigua. La tercera casa fou derruïda.
