Cal Jep
Vallirana

    Baix Llobregat
    Carretera N-340, km. 1234 - Casetes Montané
    Emplaçament
    A l'entrada a les Casetes Montané en direcció a l'Ordal, a mà dreta, davant la benzinera
    222m

    Coordenades:

    41.3795
    1.9187
    409584
    4581451
    Número de fitxa
    08295-547
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 001002700DF08B
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. L'edifici principal està situat a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuïda en planta baixa i pis. En general presenta senzilles obertures rectangulars, destacant un dels portals d'accés, de mida gran i d'arc rebaixat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular de poca amplada, amb el mateix tipus de coberta, tot i que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. En el superior destaca una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, delimitada amb balaustrada d'obra. La resta de volums que formen part de la construcció són rectangulars, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis o dos pisos. Destaca un gran volum amb la coberta d'un sol vessant, adossada per la banda de ponent a l'edifici principal. En aquest, les finestres del pis són petites, rectangulars i bastides amb maons, en canvi, les del pis superior tenen els ampits motllurats. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, mentre que la resta del conjunt deixa l'obra de pedra i maons vista.

    A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha les restes d'un rellotge de sol pintat força degradat.

    Segons la documentació consultada, la casa va ser construïda l'any 1860 i depenia del mas de can Rovira, una de les heretats que més extensió de terreny tenia de Vallirana. Va funcionar com a hostal i s'hi feia el canvi de correu procedent de Molins de Rei (l'altre canvi es feia a l'Ordal).

    AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 43. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 29. Http://hostals.blogspot.com.es/search/label/Baix%20Llobregat (Consulta: 03-05-2017). Http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 03-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=409 (Consulta: 03-05-2017). Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles1 (Consulta: 03-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 84. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.