Cal Guardià (Can Gallemí)

Argentona

Cal Guardià està integrat dins un conjunt d'edificacions de diverses èpoques, situat en un solar irregular que connecta el C. Gran, on trobem la façana principal, i el C. Dolors Monserdà. El cos principal és un edifici de planta baixa i pis, de planta més o menys quadrada, en la que és possible identificar dues crugies perpendiculars a façana, ben definides en planta baixa i pis, localitzades a la part nord de l'edifici. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener perpendicular i centrat a la façana. Aquesta clara configuració es desdibuixa a partir de la crugia central cap a sud-est, amb l'annexió de construccions d'època posterior. El tipus constructiu general és de parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues de fusta i entrebigat d'empostissat de fusta o bé revoltó ceràmic. Les cobertes són de teula àrab, a una o dues aigües. La fusteria és de fusta, amb elements envidrats i metàl·lics. Els paviments són de rajola catalana, substituït recentment per gres en algunes zones de planta baixa. El revestiment exterior és arrebossat i pintat, essent la façana interior simplement arrebossada amb morter de ciment Portland d'acabat molt vast, deixant vistos els elements originals de pedra. El revestiment interior és enguixat i pintat. De l'edifici més antic resta relativament ben conservat el cos central. En la façana hi podem veure el portal de mig punt, amb onze dovelles de pedra granítica, sense cap inscripció o marca i, situat a sobre, un finestral amb brancals i llinda treballats, en un estil gòtic tardà, incorporant motius renaixentistes. En el rebedor trobem dues portes d'accés als cossos laterals, ambdues amb brancals de pedra i una d'elles, la de l'esquerra, amb una llinda formada per una sola peça de granit actualment esquerdada, amb un únic motiu treballat. A la cuina hi trobem vestigis dels antics forn de pa i cuina de llenya. A partir d'aquest cos central, la distribució i l'estructura es desdibuixen, especialment en la planta pis, on el cos més septentrional queda totalment independitzat del conjunt, formant part de la propietat veïna i el cos central té tapiats tots els passos cap a aquesta banda. A partir de la crugia central i cap a la banda sud es van succeïnt diferents estances, de dimensions diverses i obertures a la façana del C. Gran, connectades per un llarg passadís. Els locals de planta baixa tenen un accés independent. Aquesta distribució és el resultat de les reformes per adequar els edificis a hosta