A la ctra de Castell de l'Areny agafar el camí de Camprubí, seguir uns 3,35 km.
937
Coordenades:
42.17429
1.96422
414453
4669647
Classificació
Número de fitxa
08057 - 51
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Modern
Popular
Segle
XIX?
Estat de conservació
Dolent
Està molt enrunada.
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08056A00400010000WI
Autoria de la fitxa
Sara Simon Vilardaga
Descripció
La restes de la masia es troben situades a uns 170 metres al nord-est de la masia de Soldevila, quedant per sobre de la pista que porta cap a Camprubí. Les restes mostren una estructura bastida en una zona amb desnivell, trobant-se construïda adossada al marge que forma el terreny. Es tracta de les restes d'una casa de planta rectangular d'aproximadament uns 880 cm per 665 cm, amb orientació cap a sud-est de la que sembla la façana principal. Els murs mostren un gruix d'entre 60 i 65 cm, i són formats per paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i bastantes lloses gruixudes, que més o menys forma filades una mica irregulars, i a les cantoneres els carreus són més grans. A la zona central del mur de la façana sud-est, la principal, s'identifica l'espai de l'obertura de la porta. Al costat nord-est hi ha restes d'algun annex de mides més aviat petites. A l'interior de la casa, adossat al mur posterior, hi ha una banqueta de pedra que sembla les restes d'una menjadora. En conjunt les estructures estan molt cobertes del mateix enderroc de l'edifici però també de vegetació que hi ha crescut.
A l'entorn de la casa podem veure les terrasses que havien conformat les antigues feixes de conreu, algunes de les quals comencen a estar ja ocupades per bosc.
A la carretera que porta al poble de Castell de l'Areny, passat Cal Tena trobem un trencall, perdre'l i seguir la carretera fins on s'acaba l'asfalt, continuar per la pista de l'esquerra, arribarem al peu de la masia Soldevila; Cal Ferro queda a sobre la pista que té continuïtat cap a Camprubí.
En la relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants datada el 1898, sorprèn que no hi consta la masia Cal Ferro, ja que en el mateix llistat algunes de les masies que són enrunades o deshabitades consta esmentat. Per contra, en el compliment pasqual del 1898-1899 hi ha anotat Cal Ferro, en el qual apareix relacionat el cognom Pujals, com a residents a la masia. Aquest mateix cognom consta en la masia Malren (o Mal Ren) que consta en la relació de cases del 1898, per tal com està realitzat el registre, la casa hauria d'estar situada prop de Soldevila; a més, en aquest document consta que a l'esmentada masia Malren hi vivien set persones, el cap de família era Ramon Pujals Casals. En el document que hi consta Cal Ferro no hi surt Malren i a l'inrevés. Podria ser que fos la mateixa masia o que ocupi el mateix emplaçament en cas de ser una casa de nova construcció? Es fa difícil de saber sense una recerca a fons de totes les dades i sense contrastar tota la documentació. Tanmateix, és interessant d'esmentar, ja que la masia Malren apareix en documentació baix-medieval i en la bibliografia es diu, a tall d'hipòtesis, que podria correspondre a la masia denominada Macilent. Es planteja una hipòtesis més, ja que en diversos registres del compliment pasqual la masia Macilent i Malren consten anotades en el mateix llistat.
Història
A nivell documental les informacions conegudes que es refereixin a la masia de Cal Ferro són molt escasses. Es tracta d'una petita masia que forma part de la finca de Soldevila, per tant devia haver funcionat com a masoveria. Tot i que no tenim constància documental com a Cal Ferro fins a mitjans del segle XIX, sembla probable que la masia ja existís amb anterioritat. Les cites documentals localitzades en la majoria dels casos, són simples anotacions de la casa, com és el cas d'un llevador conservat a l'arxiu municipal del 1858 on figura una llarga relació de cases del municipi. També consta esmentat Cal Ferro en les documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny referents al compliment pasqual de finals del segle XIX.
Bibliografia
BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.