Cal David
Fígols

    Berguedà
    Fígols, Cal David
    Emplaçament
    Rural

    Coordenades:

    42.184785458151
    1.835178898998
    403811
    4670950
    Número de fitxa
    08080 - 23
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    s.XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Edifici en construcció, però amb deficiències estructurals
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08079A00100022
    Autoria de la fitxa
    JOEL COLOMER CASAMITJANA

    La masia de Cal David és un edifici de dimensions modestes, construïda segons els criteris de l’arquitectura vernacular, amb una clara funcionalitat i una integració natural amb l’entorn. L’edificació principal presenta una planta rectangular i consta de dues plantes. Els murs són de pedra irregular de la zona, lligada amb morter de calç, i mostren una aparença sòbria, sense elements ornamentals. El camí d’accés és estret i boscós, reforçant la sensació d’aïllament i tranquil·litat que envolta Cal David. Tot i el seu estat de semiabandó, Cal David és una construcció que manté l’essència del món rural i és un exemple viu de l’arquitectura funcional de muntanya, feta amb els materials propis i adaptada a una economia domèstica basada en el conreu, la ramaderia i l’aprofitament del bosc.

    Els orígens de Cal David es podrien situar entre els segles XVIII i XIX, moment en què moltes famílies pageses van establir habitatges estables en indrets solitaris però estratègics, aprofitant terres conreables, fonts i espais de pastura. Cal David va viure la seva etapa de màxima activitat entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, sobretot en alguns períodes, especialment durant el creixement de les colònies mineres de Fígols i Peguera. Durant la segona meitat del segle XX, com tantes altres masies de muntanya, quedà abandonada o amb usos molt esporàdics. Tot i això, la seva estructura es manté encara en peu, i al seu voltant perduren els vestigis físics d’una manera de viure que ha deixat empremta en el territori: feixes de conreu, marges, corrals i camins.

    CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.

    Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

    GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.

    NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

    NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.

    PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.

    SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

    VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.