Cal Codina
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer.
La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta.
A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit.
A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer.
Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta.
El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.
