Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana
