Cal Cenc
Collsuspina

    Moianès
    C/ Major, 31 i C/ Vic,1
    Emplaçament
    Al nucli urbà

    Coordenades:

    41.82594
    2.17547
    431528
    4630779
    Número de fitxa
    08070 - 121
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XX
    Any
    1679
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    NNSS, 30/3/2006
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    1610309DG3311S
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Cal Cenc és una casa oberta a dos carrers, al carrer Major i al carrer de Vic. És de planta baixa i dos pisos sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb les cantoneres de portes i finestres escairades. Tot i que s'han mantingut alguns elements de pedra, la casa ha estat molt restaurada. Conserva la llinda de la porta principal, de pedra, rectangular i dividida en tres parts, amb la inscripció 1679 CAL CENC 1987, feta recentment però que manté la data que possiblement hi apareguès a una antiga llinda. No conserva altres elements singulars.

    També trobem el topònim escrit com cal Sens. No cal confondre aquesta casa amb cal Comas, ja que erròniament s'ha atribuït a aquesta un document de la construcció de cal Comas conservat a l'Arxiu Espiscopal de Vic.

    El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.

    Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
    Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
    IPAC Generalitat de Catalunya.
    Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
    Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.