Cal Garet
Collsuspina

    Moianès
    c/ Major, 35
    Emplaçament
    Al nucli urbà

    Coordenades:

    41.82545
    2.17524
    431509
    4630725
    Número de fitxa
    08070 - 122
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    1609004DG3310N
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Casa situada al nucli antic, al costat de la Plaça Major. És una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent i al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb cantoneres de pedra ben tallades i amb les obertures de portes i finestres de maó, excepte la porta principal que té llinda de pedra tallada amb la cara inferior en forma d'arc rebaixat i el símbol marià tallat a la part central. La façana principal és simètrica, amb porta al mig, balcó central al pis i finestra a cada banda. L'obertura d'una porta de garatge a un costat ha desfet la simetria. Al mur d'aquesta casa es conserva alguna de les antigues creus de fusta del viacrucis.

    L' estructura d'aquesta casa ens mostra una construcció recent i en consonància pamb l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. Per informació dels propietaris sabem que la casa la va fer construir Antoni Garet i Junclar a finals del segle XIX, cap a 1893; aquest era el propietari i hereu en aquell moment del mas Garet i de totes les propietats que en depenien d'aquell mas, però ho va perdre tot en un afer pel pagament d'un deute. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).

    Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
    Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
    IPAC Generalitat de Catalunya.
    Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
    Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.