Carrer Major
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants.
Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer.
Història
El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina.
Bibliografia
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.
