Cal Carreres
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Martí i cal Jeroni. És una casa de planta, pis i golfes, coberta amb teulada a un vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i la vall que forma el torrent del Rubió que després es converteix en la riera de Vallhonesta. L'estructura és la que tenen els masos de la zona, característica de finals del XVIII: planta baixa coberta amb voltes de canó de pedra estructurada en dues crugies paral·leles entre si i a la façana. La primera d'aquestes voltes es troba dividida en tres espais: el central que és l'accés, el de l'esquerra que és un celler i el de la dreta que ocupa l'escala que puja al pis. La volta de tramuntana és tota seguida i a ella dóna la boixa de la única tina que es conserva i que ara fa les funcions de cisterna d'aigua, situada a la paret de llevant. A la banda de llevant es va afegir un altre cos cobert amb volta perpendicular a la façana i que actualment fa funcions de celler. A aquest espai donaven les boixes de dues tines més que ja van desaparèixer fa anys. Per la banda de tramuntana s'ha afegit a la casa un antic galliner que sembla que era part més antiga de la casa a la que es van anar afegint els cossos de davant. L'interior del pis ha estat molt modificat i no permet veure l'antiga estructura de tres crugies. La façana principal és senzilla, amb porta central allindada, tres finestres al pis i tres finestres petites a les golfes. Hi ha diversos coberts afegits als laterals de la casa, en un d'ells es conserva una premsa de cargol moderna. En fer la reforma actual va sortir el cargol de fusta d'una antiga premsa que s'havia utilitzat en l'estructura del sostre d'una habitació del pis.
Té una tina convertida en cisterna. Hi havia dues més ara desaparegudes. També coneguda com Cal Peret, o Peret Carreras, nom de l'anterior propietari.
Història
La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest seria el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta. Fent la reforma actual es va trobar una teula amb una data de la segona meitat del XIX. No hi ha altres dates. Antigament la casa es deia cal Peret Carreras i actualment està inscrita com cal Carreras.
Bibliografia
SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). "El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner". Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.