Cal Blasi Casserres

    Berguedà
    Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel
    Pel camí de Cardona fins Can Camandai on cal trencar en direcció sud
    608

    Coordenades:

    41.98977
    1.81412
    401772
    4649321
    08049-80
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Popular
    XVII
    1690
    Regular
    Necessita un projecte general d'acondicionament.
    Inexistent
    Fàcil
    Productiu
    Privada
    000801400DG05G
    Jordi Montlló Bolart

    Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX.
    A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades.
    La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa.
    A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: "ALSINA RAMON 1693", amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador.
    A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites.

    Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica).

    La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís.
    Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40.

    AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).
    SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.