Cal Barretines
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada.
A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa.
El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos.
Edifici reformat en època contemporània.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.