Cable de Sant Josep
Cercs

    Berguedà
    A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli.

    Coordenades:

    42.18423
    1.86274
    406086
    4670857
    Número de fitxa
    08268 - 193
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    Està abandonat i alguns elements estan malmesos.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08268A005000200000HJ
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El funicular o cable aeri de Sant Josep, era també anomenat cable d'estèrils, el seu traçat s'iniciava a nivell del rentador situat a la colònia Consolació, damunt la colònia Sant Josep hi havia l'estació d'angle, a partir de la qual s'iniciava el darrer tram fins al punt o l'estació de retorn, situat ja fora del terme municipal de Cercs però prop del límit. Dels elements conservats del cable d'estèrils cal fer esment a l'estació d'angle, un edifici de planta més o menys rectangular, allargada, per bé que conformant una mena de lleuger gir; es troba sobre la carretera de Sant Corneli, a l'alçada de la Colònia Sant Josep. Es tracta d'un edifici bastit sembla que als anys 50 del segle XX, és bàsicament de murs de maó i coberta de voltes encofrades de formigó.
    Encara que al municipi de Guardiola, cal fer un esment al punt l'estació de retorn de les vagonetes, en aquest punt es conserva una interessant torre o pilona de fusta del cable i a la part posterior de la qual es conserva el mecanisme del cable. Aquest punt era on les vagonetes eren buidades per mitjà d'un sistema mecànic tot abocant l'estèril a la terrera.

    El cable d'estèrils és obra de 1952.

    BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions.
    COROMINAS, J. (2015): "120è aniversari del pla inclinat "Natalia" de Fígols-Les Mines", a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà.
    HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà.
    MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears.
    NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà.
    SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus.
    SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.
    S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.