Ca n'Aloy Casserres

    Berguedà
    A l'oest del terme municipal, a tocar amb el terme de l'Espunyola
    685

    Coordenades:

    42.02367
    1.85381
    405110
    4653040
    08049-119
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Popular
    XVII
    1660
    Bo
    Legal
    BCIL (NN.SS text refós DOGC 4846 de 21/03/2007)
    Fàcil
    Productiu
    Privada
    08048A00400133
    Jordi Montlló Bolart

    Masia senyorial de grans dimensions, constituït per un volum original principal de planta quadrangular encara visible, de planta baixa, dos pisos i sota cobert. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; disposa d'un ràfec de triple filera amb rajols i l'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus cantoners. L'actual façana principal és un cos de galeries afegit a finals del segle XVIII. Tant en planta baixa com en primer i segon pis hi havia galeria de tres arcades. La primera planta amb columnes amb motllura. Actualment la galeria de la segona planta està cegada a excepció d'un balcó obert en la del mig. Dues arcades de la planta baixa tenen portam de fusteria. A la façana de ponent hi ha l'actual entrada als pisos superiors a través d'una escala de pedra. Hi ha una sèrie de finestres amb llinda, ampits i brancals de pedra treballada i s'observen, en el cos de galeria afegit una arcada a la planat baixa, cegada i una altra a la primera planta, cegada i amb un balcó amb barana de ferro.
    A l'interior es conserva la distribució pròpia d'aquestes construccions. A la planta baixa s'utilitza d'estable per vedells. A la primera planta, que s'hi accedeix per unes escales obertes a la façana oest, hi trobem una llinda amb la data de 1660. Aquesta llinda obre pas a l'estança principal, menjador, sala de presentació i distribuïdor de la resta d'espais: habitacions i cuina que conserva la llar de foc i l'escó de fusta. Les finestres tenen festejadors.
    El barri, on hi ha l'era queda clos per un mur amb una barriada d'entrada amb porta de ferro.

    També es coneix amb els noms de Ca n'Eloi; Can Eloi o Can Aloy.
    Tenia forn de pa que no ha conservat la volta. A 300 metres de la casa hi ha una basa rebaixada a la pedra i les tines.
    Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va utilitzar de polvorí.

    La referència més antiga coneguda pertany a un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que data la masia a l'any 998. La construcció visible actualment es data la primera fase del segle XVII (1660 segons un llinda de la primera planta). En aquesta fase a la façana principal, també orientada a migdia, hi hauria la porta d'accés adovellada amb arc de mig punt. A finals del segle XVIII s'ampliaria, seguint l'esquema de moltes masies de Casserres, per la banda de migdia, afegint un cos de galeries que taparien l'antiga façana original i la seva porta d'entrada. Potser en un moment posterior es va obrir l'entrada a la façana de ponent..
    Els actuals propietaris ho són des de l'any 1916 que la van comprar als eloi, nom que s'ha conservat.

    CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57.