Ca l'Oller. Camp Ventura Oller
Santa Perpètua de Mogoda

    Vallès Occidental
    Polígon Industrial de Ca n'Oller (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)

    Coordenades:

    41.54826
    2.17326
    431049
    4599952
    Número de fitxa
    08260 - 69
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Medieval
    Modern
    Segle
    -II/XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment destruït, sota una central elèctrica
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Protecció Patrimoni Arquitectònic SPM
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CCAA, n. 3269
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Goretti Vila i Fàbregas

    El jaciment Ca l'Oller o Camp d'en Ventura de l'Oller es troba situat al cim d'una petita elevació al marge dret de la Riera de Caldes, al nord del Polígon Industrial de Ca n'Oller. Es tracta d'una vil·la. Les restes documentades consisteixen en un conjunt d'habitacions que es separen per un gran mur central (amplada 70-80cm) de l'àrea oberta. La part edificada és travessada per un mur transversal que la divideix en dues parts, la nord encara no delimitada i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment es troba molt deteriorat i bàsicament està constituït per terra batuda amb calç. A prop del conjunt, s'ha trobat una estructura formada per teules i tovot que delimita un espai ple de cendres, i s'interpretaria com un forn romà. També s'ha trobat una estructura rubefactada de planta circular excavada al subsòl (forn medieval), un retall de planta irregular i grans dimensions excavat al terreny natural (estructura per decantar o pastar d'argila, semblant a la de Can Banús II), 18 retalls de planta circular excavats al sòl natural reblerts de fragments ceràmics, pedres, carbons i cendres (sitges per emmagatzemar gra aprofitades com a abocadors), un retall allargat excavat al subsòl natural (interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera) i una estructura indeterminada bastida amb pedres i morter de calç (canal o probable clavegueram). L'amortització de les 18 sitges, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior, s'han pogut datar entorn el segle XI i principis del segle XIII. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal donen una datació dels segle XVI i XVIII. El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (terra sigil·lada). Entre les restes metàl·liques, es localitzen peces d'ornament (fíbules i plaques de bronze) i utensilis de treball agrícola i monedes (August, Galba i Vespasià). Tots aquest elements fan pensar que aquest jaciment constituïa un centre manufacturer important destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pascual 1 i Dressel 2-4, entre altres de menor importància. A més, també cal pensar, que l'assentament es troba ubicat en un entorn que permetia el proveïment de les matèries primeres imprescindibles per a la producció de ceràmica: argila, llenya i aigua.

    Vil·la romana als "Camps del Ventura de Ca l'Oller. VINYALS (1994: 66);
    Plans d'ordenació, Jaciment: protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, com àrea d'expectativa arqueològica i paleontològica.
    El jaciment es troba també en terme municipal de Polinyà.

    1968. F. Martí Jusmet dóna la notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses.
    1970. Els afeccionats locals realitzen les primeres prospeccions.
    1985. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet.
    1986. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet i J. Tremoleda. Campanya del 3 al 31 d'octubre.
    1987. Excavació dirigida per E. Sanmartí i J. Tremoleda. Campanya de l'1 al 23 d'octubre.

    AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.

    SAURA, Pau (1986). "Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda". Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona.

    SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

    VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 66.