Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa d'aire senyorial transformada al primer terç del segle XX a partir d'un antic mas. La casa de ca l'Hermano es troba actualment a tocar de la carretera C-26 al seu pas per l'interior del nucli de Vilada on rep el nom de C/Teodor Miralles. Originalment però, es trobava a tocar del camí a Borredà. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Amb la reforma dels anys 40 els baixos van perdre el seu ús agrícola. El 1r pis es va convertir en planta noble i el 2n en pis del servei. Actualment s'han convertit en pisos independents. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Les façanes actuals de la casa mantenen l'estat amb el qual es va deixar la reforma de la casa als anys 40. Les característiques principals són un arrebossat pintat de color blanc general, i l'ús de prefabricats de ciment simulant carreus de pedra per emmarcar i embellir totes les obertures dels baixos i planta noble. La façana més destacada és la façana de migdia, a la qual podem observar que les finestres del 2n pis estan disposades asimètricament a l'eix vertical de la casa amb dos grups de 3. A orient amb punt rodó i rectangulars a ponent. A les golfes, aquí si centrades a l'eix vertical de la casa, trobem una sèrie de tres finestrons decorats amb un aplacat de ciment com l'utilitzat als baixos, i totes elles rematades amb arc de mig punt. L'únic element original de l'antic mas present visible exteriorment a la casa és la porta d'entrada original la qual encara conserva carreus i llinda de pedra sorrenca amb la inscripció de la data 1824 dividida per un cristograma al centre. Dues finestres de nova obertura flanquegen la porta. A la planta baixa hi ha una segona entrada, apte per una tartana o vehicle, decorada amb l'aplacat de ciment que el corona un arc rebaixat. El garatge disposa de dues finestres quadrangulars que el flanquegen. En qualsevol cas l'element més destacat de tot l'edifici és un gran rellotge de sol ubicat entre el 1r i 2n pis i que condiciona la distribució asimètrica de les obertures a partir de l'eix central de la façana. A la resta de façanes hi podem observar diferents finestrals mantenint l'estil estètic i arquitectònic en funció de si és 1a o 2a planta. La casa disposava d'una escala exterior a la façana nord, que fou eliminada amb la construcció de la carretera.
La casa disposa d'un pati / jardí tancat per un mur de pedra. El jardí disposa de dues d'entrades. Pel costat de ponent, l'entrada noble a la casa amb un gran portal. A llevant, un portal més senzill amb reixa de forja que dóna accés als vehicles de la casa mitjançant. El pati interior es troba a diferents nivells alternant-se espais verds amb enllosat de pedra. La casa disposa d'un pou exterior, ara amb funcions decoratives, fet amb un gran brocal de pedra i arc de ferro forjat. El pou està connectat interiorment a la casa amb una atractiva font decorativa feta de rajoleta de valència decorada.
Història
L'activitat ha estat històricament agrícola però amb la particularitat que també ha sigut estanc des de mitjans de segle XIX. Les característiques del mas no variaven gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, ja trobem citada la casa de ca l'Hermano al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de ca l'Hermano, com a propietat de Vicens Viñas. En documentació més recent, de mitjans del s. XIX (1840) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat l'ACBR es descriu una peça de terreny anomenada l'era de ca l'Hermano que afronta a orient amb la casa de Josep Viñas, a migdia amb el paller, a ponent i nord amb les terres del venedor Josep Prat i Canal i el camí real a Borredà. La casa de ca l'Hermano fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a l'amo de la fàbrica de xocolata Sultana, Sebastià Guitart. Guitart va efectuar la gran transformació i reforma gairebé completa de la casa a un casal senyorial i benestant. Guitart fou propietari de la finca fins que passar a mans d'Agustí Montalt i Costa a mitjans dels 60 fruit de la fallida empresarial de Xocolates Sultana. Posteriorment la família Viñas va recomprar la casa al mateix Montalt.
