Ca l'Emili
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Àrees de connexió natural (POUM)
Descripció
Edifici de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb la façana principal orientada al sud.
Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un volum simple de planta baixa i pis. Tot que ha estat reformada a principis dels anys 2000 es poden observar encara elements estructurals originals en el conjunt de les façanes.
Destaca especialment el gran portal dovellat d'arc de mig punt amb pedra rogenca de la porta principal. Un dels elements característics que també mostra la façana de l'edifici és que bona part de l'estructura està feta amb tàpia, dels quals n'hi ha pocs exemples al municipi.
També coneguda com a Cal Xim.
Per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena Cal Xim s'ha anomenat ca l'Emili, nom amb la qual se la coneix actualment.
Història
L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.
En referència a Ca l'Emili o Cal Xim segons Rovira, es pot resseguir la traça almenys al segle XIV o XV, encara que la primera referència al fet que es refereix documentada data de 1513, quan era descrita com "lo mas" i funcionava com un alou de Santa Maria de Montserrat sota la propietat dels Duran del Puig. El 1736, es documenta que anteriorment la propietat era coneguda com "lo mas Mató", i contenia una petita construcció habitable. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.
Durant el segle XVII, la masia va ser habitada pels Pelegrí, que van emparentar amb els Ginebreda; Jerònima Pelegrí es va casar el 1616 amb Joan Ginebreda. Cap a 1644, la família Coll va residir a la propietat. Posteriorment, la masia va ser coneguda com cal Xim, nom derivat de Joaquim Julià-Ferrer i Llopard de Baix, qui junt amb el seu germà va viure a la casa fins a la primera meitat del segle XIX. A principis del segle XX, el mas va ser venut al marquès de Gelida i a Eusebi Güell i de Sentmenat. A la dècada dels setanta, una part del terreny i la casa van ser adquirits per la propietat actual.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROVIRA, Ramon (1998). "Alguns cognoms de Gelida". Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.
