Ca la Mestra

Santa Maria d'Oló

Les primeres notícies conegudes sobre l'ensenyament primari a Sant Joan d'Oló són del segle XIX, tot i que ben segur des de més antic la parròquia ja tenia mestres. La població dispersa del municipi d'Oló obligava a que hi haguessin dos mestres: un per Oló i un altre per a Sant Joan d'Oló. Però la situació precària i les males condicions feien que els mestres duressin poc. A Sant Joan d'Oló el 1905 es van plantejar fins i tot tancar l'escola, però la Junta Provincial no ho va permetre. El 1910 van decidir que hi anés una mestra en lloc d'un mestre. L'abril de 1917 la mestra demanava una casa o habitació per viure de forma independent, sense haver de compartir habitatge amb altres famílies. El mes d'agost de 1917 hi ha notícies d'una subhasta per fer les obres d'una nova escola, que és la casa que la gent va anomenar popularment l'Estudi i que avui és coneguda com ca la Mestra. S'adjudicaren per 1.095 pessetes a Ramon Torres Font, de Moià (FERRER, 1991: 140). Segons la informació oral, però, els principals impulsors del projecte van ser la família Plans, propietaris del mas els Plans, que eren el principal poder fàctic de la zona. Ells haurien cedit els terrenys i el material per a l'obra, mentre que els masovers de la zona, la majoria en casetes que eren propietat dels Plans, hi haurien contribuït posant-hi ma d'obra.
En un llistat de cases rurals de 1930 l'edifici hi consta com a "escola St. Joan". Durant la Guerra Civil de 1936 les masies dels Plans i Armenteres van ser confiscades per l'Ajuntament, i l'escola sembla que va servir com a centre d'acollida de mestres i persones refugiades que estaven en situació de perill. Entre d'altres, hi va passar un oncle-avi del president de la Generalitat Artur Mas. Els anys posteriors a la guerra feia de mestre el rector, mossèn Josep Ferrer. Més endavant, entorn dels anys 1950, la plaça de mestra la va ocupar durant molt temps la senyoreta Angelina Clusellas. Era soltera i els caps de setmana tornava a casa de la seva família a Artés. Els veïns de la Sant Joan es tornaven per anar-la a buscar, i també li oferien obsequis en espècies per facilitar-li la subsistència. Durant la setmana vivia en l'habitatge del primer pis en unes condicions extremament precàries: amb una cuina de fogonet, sense aigua corrent i amb algunes parts de la casa semi-derruïdes. L'escola era molt modesta. Tenia una sola aula a la planta baixa on s'hi barrejaven nens i nenes de diferents edats. Quan la mestra es va jubilar, pels volts de 1974, l'escola va tancar definitivament. En aquest temps ja només tenia uns cinc alumnes. La casa es va llogar als actuals propietaris, Pere Mas Casanovas i Conxita García, que hi van fer reformes estructurals importants, ja que l'immoble es trobava en unes condicions molt deficients. Van fonamentar els murs de la casa de nou, hi van afegir el porxo, la coberta nova, etc. Pels volts de 2004 van comprar la casa a l'Ajuntament.