Edifici construït entre mitgeres, i de tan sols dues plantes d'alçat (pb + 1p), que conserva alguns elements propis de l'arquitectura civil sitgetana datable en època moderna, en els segles XVII i XVIII. Tanmateix, la fesomia original de l'immoble ha estat desvirtuada per reformes posteriors, especialment per la remodelació de les obertures existents, la majoria de les quals no presenten una entitat física ni històrica destacable.
L'element més significatiu del frontis és, sens dubte, una de les finestres que es localitza en el primer pis, constituïda íntegrament per material petri. Els brancals presenten els carreus disposats en forma de pinta, mentre que la llinda i l'ampit són monolítics; totes les peces mostren l'angle interior motllurat. També és original la tortugada de teules que corona el frontis i que recull les aigües pluvials de la coberta.
