Finca de veïns construïda entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p). Es tracta d'una solució tècnica i estètica original dins de l'arquitectura civil de mestre d'obres sitgetana, en la que cada planta rep un tractament específic, assolint, no obstant, un conjunt de notable harmonia. Destaca el joc cromàtic que s'estableix a partir de l'ús de diferents tipus de rajoles.
La planta baixa disposa d'un sòcol de rajoles policromes que, en conjunt, reprodueixen el tradicional motiu d'escata de peix i que mostra un perfil irregular, en forma de merlets. En aquest ras s'identifiquen quatre obertures rectangulars que es corresponen a tres finestres enreixades i una porta, ordenades segons l'esquema finestra-finestra-porta-finestra.
La major càrrega decorativa de la composició es concentra en el primer pis, del que destaca el balcó corregut al que tenen accés dues obertures rectangulars que disposen d'un guardapols de fusta. La volada del balcó és molt voluminosa i de notable amplada, i està conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat; descansa sobre tres grans mènsules de disseny geomètric, decorades amb estries i dentellons i probablement realitzades en material ceràmic. La barana metàl·lica, de ferro, està conformada per barrots simples i mostra únicament un panell central amb volutes confrontades que emmarquen la data de 1820.
La cota del primer forjat de la finca apareix traduïda a l'exterior mitjançant un fris de rajoles ceràmiques policromes, decorades amb motius vegetals. En els extrems del primer pis s'identifiquen dues composicions decoratives realitzades amb tres peces de vaixella ceràmica igualment policromes -una mena de servidores- que apareixen incrustades en el morter de calç blanc que revesteix el parament de la façana. Entre les dues obertures del balcó, també figura un plafó rectangular de rajoles, il·lustrat per una figura d'iconografia religiosa i situat sota una cornisa de rajoles de cartabó.
En el segon pis del frontis s'apliquen bona part de les decoracions ceràmiques ja descrites, si bé aquest ras disposa d'un balcó central, flanquejat per finestres. La volada del balcó és d'obra i està sustentada en els seus extrems per una mena de mènsules de maó. En aquest cas, la barana semblaria de forja i disposa barrots helicoïdals en el centre i en els extrems.
Finalment, el coronament de la façana consta d'una petita cornisa motllurada i de la tortugada de teules que permet evacuar les aigües pluvials de la coberta.
