Edifici construït a tres vents i que mostra un alçat de quatre plantes (pb + 2p + golfes). Es tracta d'un bon exemple d'arquitectura popular sitgetana, que pot tenir arrels vuitcentistes malgrat haver estat objecte de diferents fases constructives. En aquest cas, la complexitat de l'immoble rau en la irregularitat de la parcel·la que ocupa, de forma trencada, i en el fet de disposar el seu frontis principal al c/ Major, on només afronta una crugia de la finca. La façana principal mostra, doncs, un únic eix d'obertures consistent en una porta de grans dimensions, situada en la planta baixa, i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La porta presenta els brancals conformats per carreus de pedra rectangulars i la llinda de fusta. Pel que fa als balcons, destaquen les volades de llosanes de pedra motllurades -que redueixen progressivament la seva amplada- i les baranes metàl·liques, de ferro forjat, que intercalen barrots helicoïdals. A les golfes s'identifiquen dues lluernes ovalades que proporcionen llum i ventilació a aquest ras. Finalment, el frontis clou amb una tortugada de teules per a evacuar les aigües de la teulada, que no disposa de ràfec. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Domènec, cal destacar la manca d'unitat i de projecte arquitectònic que s'observa en el seu conjunt. L'angle amb el frontis principal està realitzat amb carreus de pedra fins a l'alçada del primer pis. A continuació s'identifica una porta amb el mateix disseny que l'anteriorment descrita. No és possible concretar una ordenació de les obertures en eixos verticals, ja que aquestes es distribueixen de manera certament arbitrària. Puntualment es localitzen balcons ampitats i altres amb volada; els perfils d'aquests elements són sempre motllurats i sostenen baranes metàl·liques de forja, amb barrots helicoïdals intercalats. Destaca la presència d'algunes finestres amb baranes de fundició decorades amb volutes confrontades.
