Es tracta de dues cases que mostren característiques dissemblants i que estan catalogades amb nivells de protecció igualment diferents, establerts en funció de la seva vàlua arquitectònica. La finca nº 7 correspon a un edifici de tres nivells (pb + 1p + golfes) i no presenta cap mena d'entitat arquitectònica de caràcter històric, per la qual cosa es considera enderrocable en el propi Pla Especial municipal.
Quant a la finca nº 9, aquesta presenta dos nivells d'alçat (pb + 1p) i la composició del seu frontis incorpora elements que, tot i la seva senzillesa, responen a un tarannà certament eclèctic. El programa decoratiu és més elaborat en la primera planta que en els baixos, on s'identifiquen una porta i una finestra; aquesta darrera mostra l'ampit motllurat i una reixa metàl·lica decorada.
Una cornisa llisa es correspon amb el nivell del forjat del primer pis, en el qual la façana consta d'un balcó i una finestra. El balcó presenta la volada, probablement d'obra, amb el perfil motllurat, a l'igual que l'ampit de la finestra; la barana és metàl·lica i el disseny dels barrots indica la fundició com el procediment aplicat en la seva realització. Les dues obertures estan emmarcades per una banda llisa que sobresurt del plom de la façana i que, en els angles superiors, està decorada amb un motiu floral en relleu.
Sobre aquestes obertures és visible un fris sense relleu, decorat amb escacat pintat i un registre de mènsules amb forma de voluta que sustenta la cornisa de perfil motllurat. Finalment, s'identifica la barana d'obra del terrat que desenvolupa tres plafons graonats i que, en conjunt, insinuen un coronament de merlets.
