Buenos Aires
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta principal amb dues finestres per banda, de dimensions similars i reixades, i dues obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Costa una placa on es pot llegir BUENOS AYRES.
Història
La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent; el topònim, la fàbrica i dimensions de la casa semblen situar-la en un moment indeterminat d'època contemporània. Tal i com està ara i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com Buenos Ayres, d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels, tot i que es creu que va pertànyer a un indià que havia fet fortuna a sudamèrica i s'havia establert a Muntanyola. Aquest edifici, abans de ser l'actual ajuntament, havia estat l'escola pública de Muntanyola, en la postguerra i franquisme, fins que als anys 60 tancaren i els nens anaren a les veïnes poblacions de Santa Eulàlia de Riuprimer o Tona. La primera escola fou al Vilar de Múnter, després va ser a Bons Aires, actual ajuntament. Aleshores el pis de baix estava dividit en dues parts, una era escola i l'altra ajuntament, i al pis de dalt hi vivia la mestra. De Múnter pujaven 17 nens que, juntament amb els de Muntanyola, feien un total de 40 o 50 alumnes. La majoria es portava el dinar i se'l menjaven a Cal Campaner. Això als anys 20 i 30 del segle XX, moment en què les mestres també havien estat allotjades al Sagarell. Després de Muntanyola s'anava a Malla i als 17-18 anys s'anava a Múnter de 8 a 10 del vespre amb Mn. Ramon Comas.
Bibliografia
AREVALO, F.; BRUNELLS, I. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 22. PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.
