Boscos de Bonells, Arnaus i Argilers Sant Feliu Sasserra

Bages
Sector oest del terme municipal
Tota l'extensió a ponent de la riera de Relat exceptuant algunes parts al nord

Coordenades:

41.93121
2.0079
417748
4642614
08212-76
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
La nevada de gener de 2006 ha provocat que una gran quantitat d'arbres, especialment els pins, hagin quedat esqueixats, trencats o tombats, fet que seguirà sent visible durant mesos o, fins i tot, anys.
Legal
Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987
Fàcil
Social
Privada
Ref. cad.: 004A00047
Jordi Compte i Marta Homs

Els boscos de Bonells, Arnaus i Argilers ocupen una gran extensió en la meitat oest del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Més concretament, aquests boscos ocupen tota la banda oest de la riera de Relat exceptuant la zona que envolta Badia i més al nord l'apèndix del terme municipal en el que es troba el molí de Vallgatina, a més del pla d'Argilers.
Es tracta d'una massa forestal compacta ja que els conreus que es troben entre aquest bosc són escassos. L'escassetat de conreus es deu a dos fets: el desnivell del terreny, que forma un paisatge solcat pels torrents sense pràcticament zones planes i l'aridesa del terreny, que no permet uns rendiments agrícoles gaire alts.
En les 564'58 hectàrees protegides trobem alçades que van des dels prop de 422 metres en el punt on la riera de Relat deixa el terme municipal fins als prop de 690, als punts més elevats del serrat Llobater, al nord de la Peça. La zona és travessada per diverses pistes forestals que comuniquen les diverses masies que hi ha en aquesta extensa zona, com Casanova dels Arnaus, la Peça o la Molina, amb el nucli de Sant Feliu Sasserra per un cantó i amb el municipi de Santa Maria de Merlès per l'altre.
Els boscos de Bonells, Arnaus i Argilers són de caire mediterrani i estan dominats majoritàriament pel pi. Tot i així són fins a tres les espècies de pins que conviuen en aquesta zona. Es reparteixen la major part del territori el pi blanc (Pinus halepensis), que té tendència a ocupar les zones més assolellades, i la pinassa (Pinus nigra ssp salzmanii). Tot i així, en parts obagues, com prop d'alguns cursos de torrents, es pot trobar el pi roig (Pinus sylvestris), més característic de municipis al nord de Sant Feliu Sasserra. A més d'aquestes espècies també es troben barrejats entre aquests boscos de pins multitud d'exemplars de roure o alzina. Pel que fa al sotabosc, l'aridesa del sòl del terme de Sant Feliu Sasserra provoca que en les vessants assolellades aquest sigui molt pobre. De fet, en aquestes vessants més assolellades només hi resisteixen les espècies pròpiament mediterrànies, que poden sobreviure grans sequeres, com és el cas de diverses plantes aromàtiques. En les vessants més obagues la diversitat en el sotabosc és major i es pot trobar vegetació més pròpia d'ambients més humits com el boix.

A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquests boscos queden protegits pel seu interès ecològic forestal, controlant la tala d'arbres i prenent mesures per frenar els incendis.

És probable que l'extensió del bosc fos inferior en el passat, ja que antigament s'utilitzaven zones amb força desnivell per a conrear-hi la vinya amb un sistema de feixes. Encara avui és possible trobar els murs de pedra que delimitaven alguna d'aquestes feixes integrats al bosc.

Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, Criteris d'Ordenació del Territori i del Paisatge del Lluçanès, 2005
Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987