Es tracta d'un jaciment arqueològic que presenta dues grans fases històriques. La primera respon a restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un camp de sitges d'època tardo romana.
Fou descobert l'any 1993 quan, amb motiu de la construcció de la carretera C-25 (Eix Transversal), es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva al tram de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. Es va documentar un conjunt dispers de fragments ceràmics a mà, amb una adscripció cronocultural del calcolític - bronze antic, corresponent a ceràmica campaniforme cordat (o marítim), campaniforme amb motius decoratius reticulats (o pirenaic); elements de prensió (mugrons i pastilles aplicades); decoracions (cordons aplicats o llisos de secció triangular); predomini de vora secant vertical de perfil rectilini i llavi arrodonit i bases de fons pla no eixamplat i vorell rectilini.
Aquestes troballes van ser interpretades com a materials rodats que provindrien, o bé d'un assentament pròxim fet amb materials peribles i que hauria desaparegut, o bé d'una àrea-font situada a prop i que els processos post-deposicionals haurien desplaçat. L'indret va ser declarat com a àrea d'expectativa arqueològica.
L'any 2005, va ser objecte d'una altra intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar el possible jaciment originari. Es van obrir rases al camp més allunyat de les restes localitzades anteriorment, que van permetre documentar restes de materials antics, restes d'un antic canal o via d'aigua i de la seva possible llera i restes d'un paleocanal. Entre els materials, es van recollir fragments de ceràmica prehistòrica informes, ceràmica a torn amb acabat pintat (antiga o altmedieval), sílex tallat, restes òssies (probablement faunístiques) i carbons. Tot i que no es va localitzar el jaciment del calcolític o bronze antic, es va interpretar aquest indret com a una zona perifèrica al possible assentament localitzat a la masia El Casal.
Finalment, l'any 2010, durant el transcurs de la intervenció arqueològica, amb motiu de les obres del desdoblament de la carretera C-25 (l'Eix Transversal), es van documentar entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d'època tardo romana.
