Bosc de Correà
L'Espunyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva.
En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, "El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat", de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990.
Història
L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Bibliografia
SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.
CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990.