Bosc de can Cabanyes Granollers

Vallès Oriental
Carretera de Montmelò, 08400-GRANOLLERS
A la serra de Ponent

Coordenades:

41.56912
2.26403
438639
4602199
08096-331
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
A més de la contaminació acústica, les escombraries invadeixen el sòl des de que al seu costat es realitza la festa del "Rocio".
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
Agència Catalana de l'Aigua
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Massa arbòria a la que s'arriba des de la carretera de Masnou i, una vegada passat Palou, girant a la dreta per agafar la via interpolar del Circuit de Catalunya, sortint més endavant d'aquesta carretera en direcció cap a Montmeló, després de passar per sota d'un pont i superar una rotonda, seguint aquesta nova carretera, trobant-se de seguida al marge dret el bosc (ROMERO, 2000), que presenta els següents límits: al nord el camp de Sota la Rasa i el Torrent de can Català, la carretera de Montmeló a ponent, i a llevant, la Riera (GARCIA-PEY, 1990). Ocupa una superfície de 25.350 metres quadrats, és a dir, 2'535 Ha. Es tracta d'una pineda localitzada en un indret assolellat, on els pins poden aconseguir molta energia (ROMERO, 2000). El paisatge d'aquest bosc està dominat pel pi pinyer, constituint l'arbreda més alta del municipi, ja que els seus pins pinyers tenen una alçada mitjana de més de 20 metres (exactament de 23.6 m a can Pagès Nord). Al seu sotabosc abunda el lledoner, espècie afavorida pel transport de llavors realitzat pels animals, sobretot garses, des dels lledoners cultivats a les masies fins als boscos. En general però, el sotabosc està format quasi exclusivament per un mantell d'herbes (fenàs boscà sobretot), amb pocs arbusts, a on es pot seure sota l'ombra dels pins i contemplar un espai no molt freqüentat i amb pocs signes d'activitats humanes. El conjunt arbori es pot dividir en tres parts, totes situades entre el riu Congost i la carretera Granollers-Montmeló: 1, Zona 1: primera massa boscosa ubicada davant de l'actual restaurant "La Solera", amb 192 alzines, 4 roures martinencs, 140 pins pinyer i 95 lledoners; 2, Zona 2: segona massa boscosa a prop d'una corba de la carretera i més avall del restaurant, amb 65 alzines i 33 pins pinyer; 3, Zona 3: alguns pins situats en un cultiu proper a la rotonda, al recompte, 1 alzina i 33 pins pinyers (ROMERO, 2000).

Foto 1: Autor, Pere Cornellas. És una reserva natural segons Arrizabalaga

Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia; les plantacions de pins en camps abandonats o substituint antics boscos, lo que no és ben bé un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una arbreda de pins. La pineda es planta amb la intenció d'aconseguir un "bosc net", és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.